Com ha canviat?

Tossa, pionera del turisme a la Costa Brava actualment, ha anat abandonant activitats ancestrals com la pesca i la pagesia per basar exclusivament la pròpia economia en la indústria turística.

Ja a partir del primer quart del segle XIX, l'activitat marítima començà a decaure i Tossa trobà en la indústria suro-tapera una nova possibilitat de progrés. De fet, les fàbriques de taps donaren feina al 15 per cent de la població (uns 2.000 habitants). Tanmateix, la introducció de les màquines a les acaballes de segle, la manca de capital important per reconvertir les fàbriques, la Primera Guerra Mundial, entre altres factors, repercutiren negativament en la indústria i l'ocupació.

La població anà disminuint progressivament entre 1890 i 1930. Per donar feina fou oberta la carretera costanera per Sant Feliu de Guíxols i el camí del far inaugurat el 1917 i emplaçat al cim del cap de Tossa on hi havia les ruïnes del castell de l'abat.

Al mateix temps, la vila anà adquirint rellevància com a lloc de residència i estiueig. Seguint els passos de Jaume Vilallonga, començaren a freqüentar-la altres pintors com Roig i Soler, Brull i Masriera fins que, a començament dels anys trenta, esdevingué un punt de reunió internacional d'intel·lectuals: pintors, escultors, decoradors, poetes, crítics, escriptors, arqueòlegs, arquitectes i filòsofs. Els pintors Rafael Benet i Marc Chagall definiren Tossa <<Babel de les arts>> i <<Paradís blau>>, respectivament.

L'any 1935 fou inaugurat a Tossa el Museu d'Art Contemporani, el primer d'Espanya, amb obres dels pintors i escultors que freqüentaren la vila durant aquella època i amb troballes de les excavacions de la vil·la romana dels Ametllers.

La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial posaren fi a aquella època extraordinària de reunions i tertúlies artístiques i culturals que havien aconseguit aplegar al Cafè d'en Biel de Tossa intel·lectuals i artistes tan diversos i, fins i tot, oposats.

Les guerres van interrompre també l'incipient turisme, protagonitzat sobretot per la colònia barcelonina, per un emprenedor alemany que organitzà un servei d'autocars Berlín-Tossa i per un matrimoni anglès que hi construí un hotel.
 

Vingueren després els anys durs i difícils de la postguerra seguits d'un esclat turístic els anys 1950 i 1960
-propiciat per la pel·lícula Pandora, rodada a Tossa- que aportà a l'economia, als costums, a la societat, a l'aspecte urbà i paisatgístic canvis encara més radicals dels que es manifestaren el segle XVIII.

Les possibilitats de treball de generaren un corrent immigratori important.

L'any 2011 la població de Tossa arribava ja als 5.917 habitants.